Descripció

Esclaus i esclaves de la bellesa. Vestit i adornament personal en l'Antiguitat és una exposició molt accessible i sensorial, en què moltes coses es poden tocar, posar-se o olorar.
 
L'exposició romandrà dos anys, entre juny de 2018 i abril de 2020 a Vilamuseu.
 
Es compon d'unes 150 peces de l'extraordinària col·lecció d'arqueologia de Vilamuseu. Més de 110 s'exposen per primera vegada, i algunes són peces de gran importància, com un flascó de perfum egipci d'alabastre, un flascó grec d'oli perfumat en forma de peu humà o una gran gerra ibera decorada amb genets.
 
Esclaus i esclaves de la bellesa aborda temes com la confecció del teixit, les fibres i els tints que utilitzaven en l'Antiguitat per als teixits. També hi ha una part dedicada a la cura del cos, la cosmètica, el maquillatge i els pentinats. Finalment trobarem les joies i ornaments que lluïen, alguns d'ells només a l'abast d'una minoria.
 
A més es recreen alguns espais com una habitació d'una casa ibera amb un teler vertical meticulosament reproduït per Beate Schneider, especialista en teixit en època ibèrica. És probablement la rèplica més fidel d'un teler antic que s'exposa en un museu d'Espanya. També s'han fet reproduccions d'un tocador o de pentinats i de vestits grecs, ibers i romans, alguns dels quals poden provar els i les visitants: així una túnica i toga romanes, o un peple grec.

Accessibilitat universal a l'exposició
 
Es tracta de la primera exposició de producció pròpia que es fa en el nou edifici de Vilamuseu i s'ha pensat en clau de disseny universal. L'objectiu és que qualsevol persona puga accedir física i intel·lectualment als continguts de l'exposició i per això l'exposició i el seu mobiliari són accessibles; els textos són breus i senzills, redactats amb principis i tècniques d'interpretació del patrimoni, i s'han incorporat versions en lectura fàcil perquè persones amb dificultat de llegir tinguin la possibilitat de fer-hi una visita autònoma.

L'exposició compta amb un itinerari sensorial que permet percebre a través dels sentits conceptes que apareixen en l'exposició, com diferents teixits, olors de perfums i rèpliques en 3D de peces de Vilamuseu i altres museus com el Museu Arqueològic Nacional (l'escultura ibera coneguda com a Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos) o el Museu de Cadis (el bust de l'emperadriu romana Lívia Drusil·la).
 
També hi ha textos en braille que acompanyen els recursos tàctils i en els primers dies després de l'obertura s'incorporaran als vídeos la interpretació a llengua de signes, i als textos de sala pictogrames de comunicació augmentativa per a persones amb discapacitat intel·lectual.
 
D'altra banda, s'ha tractat d'integrar la perspectiva de gènere en l'elaboració de continguts i d'utilitzar un llenguatge no sexista, començant des del propi títol de l'exposició. Ens sembla fonamental començar a explicar la història des de diferents punts de vista, una cosa que estem tenint molt en compte en la preparació també d'activitats associades a l'exposició com visites i tallers.
 
En fi, el disseny i muntatge de l'exposició s'ha realitzat amb criteris de sostenibilitat ambiental. D'una banda, tractant de reaprofitar mobiliari museogràfic existent i, de l'altra, utilitzant per a la gràfica materials naturals i reciclables com la fusta i el cartró i fugint, en la mesura possible, de materials plàstics o no reciclables.