RESUM:

Presentem un estudi arqueoastronòmic del jaciment arqueològic de La Malladeta (la Vila Joiosa, Alacant), santuari ibèric i posteriorment romà altimperial que es va utilitzar entre els segles IV a. C. i I d. C., situat al cim d'un promontori costaner. El seguiment fotogràfic dem les albades des del cim del santuari en dates singulars de la trajectòria anual del Sol indiquen que l'illot de Benidorm degue haver-se utilitzat com a marcador precís dels equinoccis o, més probablement, del dia meitat entre solsticis. En aquesta última data, l'eixida del Sol es produeix de forma molt cridanera sobre el vessant sud de l'illot. Alguns dels pocs murs que queden al cim del promontori, corresponents a la zona nuclear del santuari, on es van dur a terme rituals amb foc, es troben alineats cap a l'illot. D'altra banda, l'eixida del Sol en el solstici d'estiu s'observa just a l'extrem del vessant sud del Morro de Toix i prop de la mola del Penyal d'Ifac, el que podria haver-se utilitzat com a marcador d'aquest moment de l'any. Resulta suggerent que la línia traçada entre La Malladeta i l'eixida del Sol del solstici d'estiu coincideix amb el talús nord del tossal on va estar la ciutat ibera d'Alon, d'on partien les seues vies principals de comunicació i on va estar, amb tota probabilitat, el fòrum en època altimperial romana.