Amulet púnic

Aquest penjoll púnic (és a dir, cartaginès) de pasta de vidre va aparèixer en una gran fossa utilitzada com abocador al s. I a. C., excavada al costat de la calçada que des de la ciutat ibera d’Alon (la Alonis de les fonts gregues) conduïa fins a la vall d’Alcoi. Els que van excavar aquesta fossa van destruir algunes tombes antigues, i dins d’una d’elles devia trobar-se aquest amulet, que va caure per casualitat al fons de la fossa, com si haguera estat esperant allà que la trobarem els arqueòlegs dos mil anys després, negant-se a perdre’s i caure en l’oblit quan la van separar de les restes del seu difunt.

Sols s’han trobat dues o tres peces com aquesta a la Península Ibèrica. La seua troballa va ser, doncs, una estupenda sorpresa, perquè ningú esperava trobar una peça tan rara en aquella fossa, fora del seu lloc i de la seua època.

És un penjoll de certa grandària (5 cm.) que representa Baal, el Melkart dels fenicis, Herakles dels grecs i Hèrcules dels romans. Era el déu principal del panteó púnic, i es representa amb els ulls molt grans i oberts, per repel·lir qualsevol maledicció, especialment el temut “mal d’ull”.

Vols veure la peça en 3D en la nostra col·lecció de Sketchfab? Clica ací.

Necròpolis de Les Casetes
Alt.: 50 mm; Long.: 30 mm; Amp.: 20 mm
Nº inv. Vilamuseu 003371