Copa de Dionís

L’escif de Dionís en ase és una copa grega de finals del s. VI a. C. o la primera meitat del s. V a. C. elaborada en la tècnica anomenada “de figures negres”. Les peces de figures negres són escasses a la Península Ibèrica, fora d’alguns punts com les colònies gregues del golf de Roses (Girona), tanmateix a La Vila Joiosa tenim diversos exemplars. Això vol dir, que puga tindre relació amb Alonis, el nom grec de la ciutat ibera i romana que hi va haver ací, Alon o Allon. Alonis s’esmenta en les fonts antigues com “illa i ciutat de Massalia (Marsella)”, i per tanto, és possible que hi hagués una presència permanent de població grega en el lloc, justament en l’època en què va arribar la nostra copa a una tomba de la gran necròpolis de Poble Nou.

L’escena que es representa en les dues cares d’aquesta copa, als ulls d’un grec, resultava divertida: dos mènades, o dones del seguici de Dionís (el déu del vi, les festes i la disbauxa, el Bacus dels romans) avancen dansant i tocant els cròtals que marquen el ritme de la marxa. Es deia que les mènades eren boges, violentes i salvatges, que inclús prenien drogues al·lucinògenes, practicaven sexe desenfrenat i que no es podia raonar amb elles. Enmig d'elles veiem el propi déu borratxo, tan borratxo que no pot caminar per si mateix i no tenen més remei que pujar-lo a lloms d’un ase. Però fins i tot l’ase és presa dels efectes de l’alcohol, que li ha provocat una evident erecció. I emmarcant tot, pàmpols de vinya.

La copa tenia dos usos en la antiguitat: per a beure vi i, un cop mort, perquè te’l vessaren sobre la tomba. Per als antics (com més tard per als cristians) el vi era una mena de substitut de la sang, i per això s’abocava sobre les restes dels difunts, per ajudar a que tingueren una vida al més enllà. Això explica la presència d’aquesta copa a la tomba 10 del sector Dr. Fleming de la necròpolis de Poble Nou.

Alt.: 86 mm; diàm. boca: 98 mm; diàm. base: 34 mm
Nº inv. Vilamuseu 003360