ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA TROBALLA
La gerra del sacrifici fundacional de les termes d'Allon
La gerra del sacrifici fundacional de les termes d'Allon és la gerra de l'harúspex. Els arqueòlegs van trobar aquesta gerra, de gran valor simbòlic, a la rasa en la qual es van posar els fonaments de les grans termes altimperials del municipi romà d'Allon. En el seu interior es van trobar les restes d'un garrí i el crani d'un gos xicotet, sens dubte sacrificats per un àugur de la ciutat per a prendre els auguris sobre la construcció del nou edifici. Els animals sacrificats, d'acord amb la tradició romana, devien ser de color blanc.
Aquest pitxer d'una rosteix i boca plana (que els arqueòlegs solem anomenar “olpe”) està decorada amb pintura roja a força d'òxid de ferro, i encara que es pot datar cap a finals del s. I dC. és una evolució tardana de la decoració de la ceràmica ibèrica. Veiem una sèrie d'aus (pel coll, han de ser voltors) amb les ales desplegades, volant d'esquerra a dreta, la qual cosa els romans consideraven un auguri favorable (recordem la llegenda dels fundadors de Roma, Ròmul i Reme). En volar, deixen després de la cua un deixant de bucles d'aire que ens recorden a la forma de representar un moviment ràpid en els moderns dibuixos animats.
La gerra és el testimoni d'un esdeveniment molt important per al municipi. A un sacerdot municipal li va tocar l'honor i la responsabilitat de descobrir si els déus aprovaven la data prevista de construcció de les noves termes públiques, un edifici monumental que suposava una gran inversió. Aquest sacerdot, conegut com a harúspex, va sacrificar un gosset i un garrí blancs per interpretar la voluntat dels déus a partir dels seus budells. L'harúspex va escollir acuradament la gerra, on els voltors volen des de l'esquerra. Aquest dibuix representa una altra cerimònia, molt antiga, que es feia per "prendre els auspicis". La paraula "auspici" ve de auis (au) i spicio (mirar), així que consistia en mirar el cel per veure volar les aus. No sabem si també es va realitzar aquesta cerimònia per les termes, però imaginem que sí, ja que explica la decoració de la gerra.
En els auspicis cada pas tenia un sentit. No convenia enfadar o mal interpretar als déus: equivocar-se o saltar-se un sol pas, podia portar terribles conseqüències. Per començar, calia buscar un lloc elevat, amb bona vista del cel i que estiguera dins d'un recinte de la ciutat. Potser, els alonites tenien un lloc fix per a aquestes cerimònies, un "auguraculum". Seguidament, l'àugur havia de col·locar-se mirant al sud, la qual cosa a Allon significava mirar cap al mar. I dividia el cel en quatre parts amb el seu lítuo, el bastó corb que després passaria als bisbes cristians. Després s'asseia a esperar el missatge dels déus, davant l'expectació de tot el veïnat. Era un acte solemne, els déus anaven a pronunciar-se.
Probablement, el resultat fóra favorable, ja que es va procedir a la seua construcció. Si les aus venien de l'est era un bon senyal, sens dubte, però l'est està a l'esquerra si mires cap al mar. I per a la cultura romana l'esquerra era la sinistra, és a dir, el costat dolent o sinistre. No obstant això, els déus enviaven les aus des de la seua dreta i, per tant, els mortals les veien aparéixer des de l'est.
Alt.: 207 mm; diàm. boca: 69 mm
Nº inv. Vilamuseu 008303
Comparteix: