La sorpresa s'ha produït durant el seguiment arqueològic de la rehabilitació del núm. 32 del carrer Fra Posidonio Major, dirigit per Ana Martínez per a la promotora SOLLOLLI S. L. a la fi de 2022. Mai abans una troballa tan modesta —un simple estrat conservat en una xicoteta superfície— ha tingut tanta importància en l'arqueologia vilera. El que ho fa especial és que només conté fragments d'àmfores, plats de engobe roig i ceràmiques grises fenici-púnics del s. VI a. C. Els mateixos que apareixen en les tombes de Casetes. Per primera vegada, li veiem la cara al món dels vius que van acabar ocupant eixos enterraments.
Si en algun lloc havien d'aparéixer restes de la ciutat fenícia, era precisament sota algun immoble pegat a la muralla renaixentista, com aquest. L'explicació és molt senzilla: en 1301 es va fundar i va alçar Vilajoiosa a l'estil de la conquesta cristiana, amb urbanisme en graella. Buscaven un terreny el més pla possible, i traçaven carrers paral·lels que baixaven cap a la mar i altres perpendiculars a elles. Res a veure amb les poblacions islàmiques, adaptades a pujols, amb carrers tortuosos i empinats, com Biar o Petrer. Però Vilajoiosa era una vila nova, creada des de zero. No ocupava una població islàmica anterior, perquè aquesta no existia. Només quedaven les ruïnes d’Allon, abandonada 700 anys arrere.
Per a crear aqueixa superfície plana, va caldre arrasar el centre del turó i usar aquestes terres per a terraplens de la muralla que envoltava la nova Vilajoiosa. En altres paraules, calia convertir un monticle en una gran esplanada. I en fer-ho, van destruir les restes superposades de les ciutats anteriors en tot el centre del turó: la fenícia, la ibera i la romana, alçades una sobre una altra durant 1300 anys (des del segle VII a. C. al VI d. C.). Només en les vores de Vilajoiosa, just prop de les seues muralles, aquells estrats antics no es van arrasar, sinó que es van cobrir i van conservar.
L'estrat fenici el van tallar per a alçar la muralla del riu, però una part es va conservar darrere d'ella. Tenim, així, el primer testimoni material de la colònia fenícia situada més al nord en la Península Ibèrica, fundada en el s. VII a. C., si s'ha de jutjar per les tombes de Casetes. La seua posició era estratègica, a una jornada de navegació de les ciutats fenícies de La Fonteta (Guardamar) al sud, i Eivissa a l'est. Era, per tant, escala en la ruta de navegació entre Gadir (Cadis) i Canaán, com els fenicis anomenaven al seu país. Això explica la riquesa i l'exotisme de les peces trobades a la Vila Joiosa, com els coneguts collars fenici-púnics d'or, els amulets de pedra de talc, els ous d'estruç decorats o la cantimplora egípcia d'Any Nou, entre moltes altres.