El reportatge posa en relleu el cas extraordinari de Redsinsa, un exemple únic de fusió del treball artesanal tradicional i la industrialització i adaptació als nous temps i necessitats. Ha sigut redactat per Ana Baldó, investigadora doctoral d'aquest patrimoni local; el propi gerent de Redsinsa, Vicente Segrelles; i el director de Vilamuseu, Antonio Espinosa, i acaba d'eixir a la llum al començament de juliol de 2023.
En l'esmentat any 1778 els treballs de l'espart ocupaven a la Vila a 400 famílies, el 75% de la població; i en el segle XIX es va produir el canvi al cànem, que resistia millor l'augment de potència dels pesquers després de la legalització de la pesca d'arrossegament (bous i trawlers) en tota la Península. En eixos segles la indústria del filat per a pesca i cordelería naval de la Vila és la més important del país.
Des dels anys 60 del segle XX es va reconvertir a les noves fibres sintètiques, i es va produir la concentració d'antigues sendes en Redsinsa per a afrontar els nous temps amb un major capital. Aquesta indústria fabricava no sols xarxes sinó també caps per a embarcacions que subministrava a les drassanes de la Vila Joiosa. Precisament la Vila en la dècada de 1860 va aconseguir la segona matrícula naval d'Espanya, és a dir, en aqueix moment arriba a ser el port que més vaixells matricula de l'Estat, entre ells grans goletas i pailebotes que solcaven els oceans cap a les colònies espanyoles.
El reportatge, en la secció fixa “Mar enllà”, destacada en portada, dona protagonisme a la Vila Joiosa en una revista divulgativa del patrimoni marítim de primera línia, com a bressol de la indústria de xarxes i filat naval espanyola.