Vilamuseu i l'Arxiu municipal intenten revelar les incògnites d'aquesta estranya estructura.
La Regidoria de Patrimoni Històric ha restaurat la bassa antiga del carrer Calvari. En les últimes setmanes s'han dut a terme els treballs de neteja i consolidació dels contraforts i murs de la bassa situada en el llit del riu de la Vila, sota el pont del ferrocarril. Els treballs han sigut realitzats per personal de Vilamuseu i del departament de Serveis Tècnics municipals.
L'actuació, de caràcter urgent, s'ha centrat en les parts que estaven patint una deterioració amb la finalitat de frenar-lo. Les consolidacions s'han realitzat amb morters de calç i arena, amb un color lleugerament diferent al del morter antic, com és obligatori en restauració del patrimoni, per a distingir el nou de l'original.
Els responsables plantegen, a mitjà termini, un projecte integral de restauració i posada en valor per a integrar-la en la zona verda de la conca del riu, per a convertir-la en un nou atractiu turístic i cultural. Aquest projecte anirà precedit de l'excavació arqueològica de l'interior de la bassa i dels seus fonaments, per a conéixer les seues dates de construcció, reforma i abandó.
Segons els estudis, aquesta no és en absolut una bassa corrent. Al sud té un absis, un entrant semicircular en el mur, la funció del qual es desconeix, encara que l'excavació arqueològica segurament en donarà algunes pistes. D'aquesta estranya bassa, de moment, quasi tot són incògnites. Només es coneix, gràcies a un plànol de Francisco Coello, que ja existia en 1847 i que, molt a prop, hi havia un molí, situat cent metres al nord del Molí reial de la Llobeta, també al llit del riu. Potser la bassa captava aigua per a fer funcionar aqueix segon molí.
El que sembla clar per als investigadors és que no era un molí de farina, com el de la Llobeta, perquè els documents no l’esmenten entre els que hi van haver en el terme de la Vila Joiosa. La curiosa forma del mur de la bassa suggereix que va tindre un engranatge d'algun tipus de maquinària, és a dir, que va pertànyer a una instal·lació industrial antiga, però no se sap a quina.
La història de la recuperació d'aquesta bassa no ha fet més que començar, però donada la seua raresa es preveuen sorpreses. Les excavacions trauran a la llum peces, potser engranatges de la seua maquinària, s'aportaran dates; mentre que la investigació etnogràfica de Vilamuseu i la de l'Arxiu municipal buscaran indicis en la memòria de las ciutadania vilera i en els documents que han deixat. Fins ara, tots els intents han sigut infructuosos, així que no sembla que serà un repte fàcil per a l'equip investigador.