La continuació de les excavacions en 2024, per a la seua finalització, codirigides per l'Empresa Alebus Patrimoni Històric i el Servei Municipal d'Arqueologia, ha permés tindre una visió global de la intricada sèrie de fosses i murs, i comprovar que aquelles segueixen les vetes de cants de terreny geològic de la zona. És a dir, són llengües de graves d'al·luvió del període Quaternari, alternades amb arenes i argiles, que es van formar per l'erosió i arrossegament de la pedra de les muntanyes de l'interior en direcció a la mar.
Alhora, la recent troballa d'un tram ben conservat d'una calçada de la ciutat romana de Allon (situada sota el nucli urbà de la Vila Joiosa) en el solar del carrer Requena, 17, ha aportat una pista fonamental per a entendre el sentit d'aquestes estranyes fosses. L'equip investigador ha pogut comprovar que els cants de la calçada són de la mateixa pedra calcària i calibre que els que apareixen en les fosses; pel que aquestes, que s'acosten fins només 5 metres del ferm de la calçada, degueren ser una pedrera d'àrids destinats a pavimentar-la. És més, les pedreres i la pavimentació de la calçada coincideixen en data, entre el segle I a. C. i principis del segle I d. C., mancant l'estudi detallat dels materials. Aquesta obra pública ens parla de la importància urbana d’Allon molt abans de rebre la categoria de municipium de mans de l'emperador Vespasiano en 73/74 d. C. Degué tindre ja la categoria de oppidum latinum, amb institucions capaces de promoure la pavimentació d'aquesta calçada, una espècie de carretera comarcal romana que unia Allon amb el seu territori (la comarca de la Marina Baixa) per la costa. És a dir, connectava la ciutat amb altres jaciments coneguts, com les importants vil·les romanes de l’Albir a l’Alfàs del Pi o La Pila, a Altea, entre molts altres. Amb 3,5 m d'ample, era apta per a la circulació de carros en tots dos sentits, i va ser la precursora de l'actual N-332 al seu pas per la Marina Baixa. Aquesta calçada romana acabava a Altea. Per a per a passar a la Marina Alta no va haver-hi, fins a la construcció dels ponts i túnels de Mascarat a la fi de l'el s. XIX, més que un dificilíssim camí de ferradura, només apte per a muls i persones a peu, no per a carros, pel serral de Calp.
La pedrera es va abandonar després de la realització de la calçada i pràcticament un segle després, a la fi del segle I d. C. o principis del segle II d. C., es van construir els grans murs de fonamentació en el fons de les fosses de la pedrera, i després es van emplenar les fosses amb terra, perquè el terreny aguantara i perquè els fonaments de la nova vil·la no es mogueren per l'existència, davall, d'eixes grans fosses farcides. Sobre les fosses, es van alçar els paviments i els rics murs, pintats amb imitació d'arquitectures i paisatges d'arbres i animals, que ara s'estan recuperant.