Entre ells destaca un lictor de l'Alt Imperi (segles I i II d. C.), de 12 cm d'alt. És l’escorta d'un magistrat, i porta la mateixa roba que ell, la toga, el vestit de gala dels ciutadans. Porta al muscle (l'esquerre, com era norma) un fasces, l'emblema del poder: un cilindre format per 30 vares lligades amb una corretja roja, simbolitzant que la unió del poble romà feia la seua força.
Quan el magistrat podia imposar pena de mort, el fasces portava una destral. La nostra peça degué tindre-la, perquè es conserva la seua arrancada. Els líctors dels magistrats locals, com els duunvirs (alcaldes, dos alhora) de la ciutat de Allon (La Vila Joiosa), no portaven destral en el fasces: esta peça ha de tindre relació amb un personatge de més alt rang, el Govern provincial o fins i tot l'Emperador. La presència d'esta peça en Allon té relació amb la seua categoria de municipium. A la Comunitat Valenciana només va haver-hi 10 ciutats romanes. Cadascuna tenia un terme municipal (territorium): el d’Allon va ser tota la comarca de la Marina Baixa.
Conserven exemplars similars el Art Institute of Chicago, el British Museum i els Staatliche Museen de Berlín. La peça està buida per darrere, i té un plançó per a incrustar-la en un relleu de bronze més gran, al costat d'altres figures, representant una escena cerimonial amb un magistrat i els seus lictors. Estes escenes eren freqüents en els petos dels cavalls d'estàtues eqüestres: la peça podria procedir d'un relleu o estàtua d'un alt personatge de l'Imperi a cavall, potser l'emperador, que va existir en el fòrum d’Allon, o potser la que va haver-hi al costat de la torre de Sant Josep. El seu abandó en un abocador del jaciment de Plans ens parla del desmantellament i espoli dels espais públics imperials en l'època tardorromana.
A més, han aparegut altres nombroses peces de bronze de gran qualitat: sondes mèdiques, aplicacions decoratives de caixes i mobles de fusta (un amb el rostre de la deessa Diana), agulles del pèl, penjolls de collarets, anells, polseres, cadenetes, agulles de cosir veles o sacs, fermalls, botons, hams, elements de vaixella ritual, etc.
La conservació d'estes peces depén del ràpid tractament que se li done en el museu. El bronze conté coure, molt sensible als canvis de temperatura i humitat en extraure'ls de la terra. En poc temps, els clorurs i altres agents destruirien les peces. Per això, les més fràgils les extrau la restauradora de Vilamuseu, i el seu tractament, lent i delicat, comença immediatament en banys químics. Mesos després, les peces ja poden ser conservades i exposades en Vilamuseu. Gràcies a este treball, la col·lecció de bronzes antics (fenicis, grecs, ibers i romans) dels fons de Vilamuseu, és una de les més rellevants de la Comunitat Valenciana.