La Barbera és un mas del segle XVII convertida en un palauet  romàntic amb mobiliari i un ric aixovar domèstic del segle XIX de molt diverses procedències. De fet, existeixen nombrosos objectes britànics com a vaixelles i caixes de galetes que comprava la Família Real britànica o mobiliari que es va donar a conèixer en l’Exposició Universal de Londres 1851.   La Barbera va pertànyer a la família Aragonés, amb una apassionant història. Entre els seus membres trobem importants polítics, militars i religiosos. Hi ha qui conta que encara viuen en la casa... Video en llengua de signes espanyola

Hem conservat la façana de l'antic Col·legi Públic Doctor Esquerdo, que ara és el nou Vilamuseu, museu de la ciutat i centre de la Xarxa de Museus i Monuments de la Vila Joiosa. El famós metge Álvaro Esquerdo, nascut a la Vila en 1851 i mort en 1921, va pagar la seua construcció. És una façana historicista, perquè imita estils antics. Les finestres geminades o dobles imiten palaus medievals.Els òvuls i fletxes i els dentells imiten l'arquitectura grega i romana. El col·legi es va tancar en 2005 per trobar-se en ruïnes. Vilamuseu té instal·lacions i activitats accessibles dissenyades per a…

Tradicionalment s'anomenava Pla de l'Om. Les tropes de Napoleó van arrencar eixe gran arbre en 1813. En 1990 l'Ajuntament manà plantar un nou om a la seua memòria. També es va anomenar plaça de la Constitució, de Sant Agustí, de la República i de Nova Espanya. Ací es feia el mercat dels dijous i les execucions públiques. En 1607 es va erigir el convent agustí de Sant Pere, Santa Marta i Sant Antoni. Amb la desamortització en 1836 el convent es va convertir en presó i jutjat. El 1936 es va enderrocar per obrir la nova carretera, hui Avinguda del…

Es va construir durant les Guerres Sertorianes que es desenvoluparen entre els anys 83 i 72 a. C. És el primer descobert a la Comunitat Valenciana. A l’interior hi cabia una cohort, formada per uns 500 homes. La fossa fastigata que l'envoltava s'ha excavat en els carrers Colón, Pizarro i Juan Tonda. Hem marcat el seu eix al terra amb medallons de bronze com aquest. Si llegeixes la paraula FOSSA en sentit correcte estàs dins del campament. Sobre el terraplè hi hauria una palissada o un parapet de toves (maons sense coure). Al panell 21 tens una secció tàctil. Vídeo…

Es traslladaren ací des del cementeri excavat a la plaça de Juan Carlos I o de la Creueta en 2001.Allà hi ha un altre panell que explica aquest important jaciment arqueològic. Sobre aquestes plataformes hi havia un cos superior de tàpia, és a dir, terra piconada, però la seua forma no s'ha conservat. En ells es van soterrar personatges destacats de la ciutat iberoromana. Són del segle I a. C. i presidien recintes funeraris tancats per tàpies. Al seu voltant es concentraven tombes amb ossos cremats i dipositats en urnes. Al costat d'aquestes hi havia objectes que acompanyaven al difunt.…

Es va utilitzar des de finals del segle VII a. C. fins al V d. C. S'estenia 800 metres al costat de la calçada que anava a les valls d'Alcoi. Hi ha tombes fenici-púniques, iberes i romanes. Cent d'elles van eixir en aquesta plaça. Dues tombes monumentals del segle I aC s'han traslladat al parc de la Barbera. Allí tens un altre panell que te’ls explica. La Creueta marca una antiga cruïlla de camins d'origen romà. Pots trobar aquest creuer en aquesta plaça. Conserva la base antiga de pedra i la resta és de ferro colat. Aquestes creus estaven a…

El 2015 vam fer sondejos arqueològics abans de la construcció d'aquesta rotonda. Vam trobar un jaciment extraordinari. Excavàrem la part asfaltada i conservàrem sense excavar l'interior de la rotonda. Hi havia 150 tombes fenícies, iberes i romanes. Les hem conservat sota l’asfalt. Formen part d'un enorme cementiri que arribava fins al barri vell, a 700 m. d'ací. Des del segle VII aC, durant més de mil anys, soterraren gent en ell. Les tombes estaven al costat del camí que connectava la Vila Joiosa i Alcoi. És el Camí Reial o "Camí del Peix", un dels camins més antics d'Espanya, que…

Aquestes termes públiques es van construir entre 85 i 110 dC junt al fòrum de la ciutat romana d’Allon (hui plaça de la Generalitat), després de l’atorgament de la categoria de municipium per l’emperador Vespasià cap a 74 dC. Allon va ser una de les nou ciutats romanes de l’actual Comunitat Valenciana, i el seu territorium era la comarca de la Marina Baixa. En 2019 es va aprovar el Pla Director de restauració i posada en valor de les termes, que s'executarà des 2020.   1- Àrees de serveis  2- Canal de desaigüe  3- Praefurnium (forn) 4- Caldarium (sala calenta,…

El Xalet de Centella es va construir entre 1927 i 1930, a l'eixample de la Vila Joiosa pel carrer de Colón, aleshores carretera de València, asfaltada per primera vegada uns anys abans, el 1925. En aquest moment el carrer de Colón ja s'havia convertit en el centre de la ciutat, lloc predilecte de passeig de la població local, amb edificis singulars de diferents estils com el Cinema Olimpia, el Col·legi Álvaro Esquerdo o interessants edificis d'estil racionalista dels anys 25-30, amb els quals contrasta el propi Xalet de Centella, d'aire més clàssic. El seu propietari, Vicent Lloret Pérez (1879-1950), el…