Aquestes peces aparegueren a un gran abocador dels segles VI i VII dC al jaciment tardoromà de Plans, junt a una gran vil·la d’època bizantina.
El primer (inv. Vilamuseu 003017) representa un Crismó, o monograma de Crist. Aquest antic símbol uneix les lletres X ("ji") i P ("ro") que són les inicials del nom de Crist en grec. Al crismó de la Vilajoiosa la X està girada en vertical (+) i enllaça amb l'extrem inferior de la P, una cosa típica de crismons bizantins i de les creus monogramàtiques, que a diferència de la nostra solen dur penjades de cada braç les lletres “alfa” i “omega”.
El segon grafit representa un peix. Aquesta figura apareix en altres àmfores bizantines de la Península, i és un dels símbols paleocristians més importants. El peix es deia en grec ΙΧΘΥΣ, i les seues inicials coincideixen amb les de Ιησους (Iesous = Jesús) - Χριστος (Xristós = Crist) - Θεου (Theou = de Déu) - Υιος (Uios = Fill) - Σωτηρ (Soter = Salvador), és a dir, "Jesucrist, Fill de Déu, el Salvador". Per aquest motiu, el peix era símbol de Crist.
Tots dos grafits són els testimonis cristians directes més antics de la Vilajoiosa del s. VI, i constitueixen valuoses empremtes del cristianisme primitiu a la Comunitat Valenciana. Es van gravar en envasos d'aliments segurament com a amulets per protegir-los durant el viatge per mar des del nord d'Àfrica.
(Treball de catalogació realitzat gràcies a una subvenció del Ministeri de Cultura d'Espanya en 2009 per Gabriel Lara, amb la col·laboració dels voluntaris culturals Francisco, Jorge i Xente Macià).