DESCOBERT UN AQÜEDUCTE QUE SUBMINISTRAVA AIGUA POTABLE A ALLON, LA CIUTAT ROMANA DE LA VILA JOIOSA.

La troballa confirma la hipòtesi del Servei Municipal d'Arqueologia de la Vila que Allon se subministrava de la Font del Ribàs, com a segles després la Vila Joiosa fins a 1909.

Fa a penes una setmana Ximo García, veí de la Vila, va posar en coneixement del Servei Municipal d'Arqueologia de La Vila Joiosa que en la partida de Partidor coneixia l'existència d'una séquia, i que en la seva opinió podia ser romana. Després de la visita de tècnics del Servei Municipal s'ha comprovat que, efectivament, es tractava de l'aqüeducte romà que proveïa d'aigua a la ciutat de Allon.
Fins al moment s'han localitzat tres trams conservats de 3.9, 4 i 6.5 m de longitud, al llarg d'un total de 49 m. És un canal d'aigua construït arran de terra tallant el terreny geològic. La canalització està feta amb opus caementicium (formigó romà) creant un canal central (specus) revestit amb un morter anomenat signinum. El signinum és una argamassa feta amb trossets de ceràmica picada, que la fan impermeable, i també s'emprava per a arrebossar les parets de les piscines i els dipòsits d'aigua romans. El canal mesura una mitjana de mig peu romà (uns 15 cm) d'amplària i altura, i l'estructura total de formigó 2 peus romans d'amplària (uns 60 cm). Una vegada construït es va cobrir amb teules planes, de les quals es queden fragmentsenlazona.

L'extensió total de l'aqüeducte des de la Font de Ribàs fins a la les termes públiques de la ciutat romana seria d'uns 1600 m. Sens dubte aquesta aigua proveïa les piscines fredes i calentes d'aquest monument, descobert en 2006, així com diverses fonts de la ciutat romana fins a la platja. El canal recorria el marge dret del va riure de la Vila, en la vora del talús del seu llit, on s'han localitzat els trams. Aquesta posició ha fet que en caure parts del talús durant segles s'hagin perdut alguns trams. Els enginyers romans, com ens indica Plinio (escriptor i militar del segle I d. C.) buscaven aigües de font de qualitat el volum de la qual permetés proveir les necessitats de cada població segons la seva grandària.
El pendent de l'aqüeducte és del 0,3%, molt semblant a la mitjana de molts aqüeductes romans, com el de la ciutat Cartago. Aquesta baixa pendent era necessària perquè l'aigua no s'estancés i corregués per gravetat, encara que sense massa força.

Francisco Figueras Pacheco escriu en 1913: "La població (la Vila Joiosa) compta amb cinc fonts destinades a servir les aigües potables de la deu denominada del Ribás, a uns tres quilòmetres de la ciutat, en la partida de la Creu o de la roca Encantada, però aquesta deu està sec des de 1909". Això ens parla de la importància històrica d'aquesta deu, molt pròxim a la gran vila romana monumental de Xauxelles. Antonio José Cavanilles (1797) i Pascual Madoz (1849) diuen que les aigües d'aquesta font eren lleugerament salobres. Quan escassejava la Font del Ribàs s'obtenia l'aigua de pous com el de la Bomba, a peu de platja. Avui la font del Ribàs no està seca, sinó que encara raja abundantment.
El descobriment posseeix una gran importància per a la història de La Vila Joiosa, ja que confirma la teoria plantejada per l'arqueòleg Antonio Espinosa en la seva tesi doctoral en 1996, que aquesta font va seguir va proveir a la població romana com més tard també a la vila fundada en 1301. Aquesta teoria va guanyar força amb l'estudi de Diego Ruiz de les grans termes del carrer Canalejas en 2010, i ara es confirma amb la troballa del canal. De moment no s'han trobat arcs que ho sustentessin. Els trams conservats tenen l'aspecte d'una séquia actual, encara que coberta.

Després de la comunicació de la troballa a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, la Regidoria de Patrimoni Històric, a través del Servei Municipal d'Arqueologia, planteja ara l'una prospecció intensiva amb ajuda d'un dron, atès que es presumeix que es conservin més trams; i posteriorment un projecte d'excavació, documentació, virtualització de les restes i consolidació dels trams localitzats que impedeixi la seva deterioració, atès que la situació en el marge del riu fa que estiguin exposats a forts escolaments que podrien suposar la pèrdua de part de les estructures localitzades.