Es tracta de les restes d'un carregament de rajoles per a la construcció i alguns gots ceràmics complets, que poden datar-se en el s. XIX. La troballa s'ha posat en coneixement de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana. En espera d'una prospecció en extensió, encara no es pot assegurar si el jaciment correspon a les restes d'un vaixell amb el seu carregament complet o a la caiguda al fons de part del mateix durant la càrrega o descàrrega a una embarcació de suport.
Fins al segle XIX en la gran majoria dels ports, com el de la Vila Joiosa, no existien molls. Una bona platja, una font d'aigua potable, un bon fons de posidònia o d'arena i una població costanera ja podien ser un bon port. Els vaixells fondejaven a uns centenars de metres de la platja, i pots de suport traslladaven persones i mercaderies fins ells. Així va funcionar el port de la Vila Joiosa des del s. VII a. C. fins a 1940. Amb 27 segles d'història ininterrompuda, és un dels ports de major duració de la Comunitat Valenciana, primer i últim port de la Península Ibèrica en la ruta marítima principal entre Orient i Occident.
La Vila Joiosa va aconseguir la segona matricula naval d'Espanya en eixe segle XIX, el segle d'or de la navegació a la ciutat, quan la seua Marina recorria totes les mars. A la seua platja es va construir en el s. XV el major vaixell de l'època, la Nau Grossa «Santa Anna», que va participar en la presa del Regne de Nàpols per Alfons V el Magnànim, i en eixa mateixa platja es continuaven construint en el s. XIX grans goletes i pailebots per a navegació transoceànica. A aquest moment pertany el jaciment localitzat, la ubicació i la profunditat del qual es manté en secret per raons de seguretat. El seu estudi podria aportar dades de gran interés sobre el comerç de cabotatge en un moment crucial de la història vilera i d'Espanya.
La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO (2001), signada per Espanya, estableix que les restes culturals submergides amb una antiguitat de 100 anys formen part d'eixe patrimoni. Aquest nou jaciment és una cosa anterior als sis mercants afonats pel submarí alemany O-64, que va operar en 1917 enfront de les aigües de la Vila Joiosa durant la Gran Guerra, i tots ells formen ja part, per la seua antiguitat, de l'extraordinari llegat cultural submarí de la Vila Joiosa.
Per al nou jaciment s'ha proposat el nom “La Vila Joiosa I”, iniciant una sèrie per als nous jaciments que es descobrisquen, de manera que la seua denominació no done pistes sobre la seua localització.