Aquest colador de bronze procedeix de la zona de la Campània, en el sud d'Itàlia, i es data en el s. VI a. C. Presenta un cassó central amb la base minuciosament foradada formant cercles concèntrics, i un mànec decorat mitjançant línies de punts que formen dos motius: una fulla d'heura en l'extrem i un altre en forma de llàgrima al costat del cassó. En l'extrem del mànec es conserva l'arrancada d'una anella per a la suspensió de la peça. La fulla d'heura no és un simple motiu decoratiu: es creia que aquesta planta era una espècie d'antídot per als efectes de l'alcohol.
Aquesta extraordinària peça va aparéixer en la tomba d'un individu femení adult, en la necròpoli de Poble Nou, acompanyada de dues peces de ceràmica grega àtica, un cércol d'or i un fermall de bronze, que formaven part del seu aixovar, és a dir, dels objectes que la difunta havia posseït en vida i s'havien enterrat amb ella.
Aquest tipus de coladors s'utilitzava per les civilitzacions etrusca i grega en els banquets funeraris per a filtrar el vi des de l'àmfora a uns grans copons anomenats craters, on es mesclava amb aigua i altres ingredients, per a servir-lo d'ací als gots o pitxers en els banquets.
La riquesa dels fons arqueològics de Vilamuseu motiva una freqüent eixida de peces a exposicions en altres ciutats espanyoles i fins i tot d'altres països, a petició d'altres museus i entitats. El passat 29 d'abril ha sigut la tercera vegada que el colador ix dels fons de Vilamuseu, aquesta vegada per a formar part de l'exposició “Banquetes. Los ritos del vino entre iberos, griegos y romanos”, que es va inaugurar ahir dia 7 de maig i que romandrà fins a finals de setembre d'aquest mateix any.
És una exposició temporal de producció pròpia del Museu Arqueològic de Múrcia, en la qual han col·laborat altres museus espanyols, entre ells Vilamuseu, amb aquesta excepcional peça, imprescindible per al discurs expositiu d'aquesta exposició.