Es tractava d'un quadre de 157 x 104 cm del pintor vilero José Marced Furió (1889-1967), un dels principals pintors alacantins de la primera meitat del s. XX. En l'obra sense emmarcar, on es podia veure a un estudiant assegut a una taula repleta de llibres. La pintura estava molt bruta, amb deformacions i arrugues en la tela, i requeria restauració. Vilamuseu es va posar en contacte amb el Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació IVCR+i perquè valoraren la possibilitat de restaurar-ho en les seues instal·lacions de València.
Al costat d'aquesta obra, també es va sol·licitar la restauració d'un plànol de la Vila Joiosa de 1929, de Juan Vidal Ramos, conservat en l'Arxiu Municipal. Vidal és un dels principals arquitectes alacantins del s. XX, autor d'edificis emblemàtics d'Alacant, com la Diputació Provincial.
El plànol està dibuixat a tinta sobre una tela molt fina de cotó amb aprest. L'alta sensibilitat d'aquests materials, unida a les condicions del clima costaner, van provocar deformacions i plecs que van derivar en alguns esquinçats i trencaments, a més d'algun xicotet que manca per atac d'insectes.
Després de la visita dels tècnics del IVCR+i, es va aprovar el trasllat i la restauració en la seua seu de València, on Vilamuseu les va depositar el 30 de novembre de 2023, per a tornar ja restaurades a la Vila Joiosa al juliol de 2025. La restauració s'ha realitzat en aquesta institució perquè són especialistes en aquesta mena d'obres i disposen de les instal·lacions adequades per a aquesta mena de peces.
La restauració de totes dues obres ha oferit curiosos descobriments. El quadre de “l'estudiant” podria representar, segons el IVCR+i, a l'artista alacantí i amic de José Marced, Gastón Castelló, amb qui va treballar en les fogueres d'Alacant entre 1928 i 1932. A més, aquest quadre va ser sotmés a un estudi radiogràfic que va confirmar que davall del retrat actual va haver-hi un anterior, també masculí, potser un autoretrat del mateix José Marced Furió. També apareixen elements que han sigut repintats en una espècie de “penediments”.
En el cas del Plànol, ha resultat tindre una major grandària del qual estava a la vista, perquè tenia parts ocultes que havien quedat plegades en l'emmarcat, aproximadament uns 10 cm en cada costat. S'han recuperat aquestes parts i amb elles la denominació dels llocs que allí apareixen.