Els treballs de l'última campanya d'excavació al derelicte Bou Ferrer han permès delimitar amb gran precisió la màniga de la nau i la seua data d'enfonsament. Aquesta nova campanya d'excavació arqueològica subaquàtica al Bou Ferrer, situat a vint-i-cinc metres de profunditat i a 1 quilòmetre de distància de la costa de la Vila Joiosa a Alacant, es va desenvolupar durant el passat mes de setembre.
La intervenció ha estat promoguda i finançada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, dins del Programa Anual d'Actuacions Arqueològiques, coordinada per la Universitat d'Alacant, i ha comptat també amb finançament de l'Ajuntament de la Vila Joiosa, així com amb el mecenatge de tres residents noruecs, Ole Jørgen Wirum, Jesper Holte i Morten Jacobsen (aquest també voluntari de Vilamuseu, i impulsor del mecenatge noruec), i de la voluntària i mecenes britànica de Vilamuseu, Elaine Evans, a més de les aportacions econòmiques dels bussejadors i bussejadores que han participat en les visites guiades.
Els estudis de l'epigrafia dels lingots de plom han permès establir una data anterior al 68 d. C. per al naufragi, és a dir, abans del final del regnat de Neró, qui es va suïcidar el 9 de juny d'aquest any. D'altra banda, l'estudi d'unes monedes aparegudes en 2017, realitzat per Tomás Hurtado, acaba de revelar que el naufragi va esdevenir després de la seua encunyació en l'any 66 d. C. Entre aquestes dues dates, i tenint en compte que la navegació es realitzava preferentment en els mesos de l'anomenat mare apertum ( "mar obert", d'abril a octubre), coneixem la data de l'enfonsament de la nau amb una exactitud extraordinària, amb un marge de només dos anys: els posteriors a abril de l'any 66. Aquesta dada és de gran rellevància perquè, com una càpsula del temps, el Bou Ferrer permetrà datar amb precisió tots els materials arqueològics de la fi de la dinastia Julio Claudia anàlegs, la qual cosa ajudarà globalment a les datacions de molts altres jaciments de l'Imperi romà.
Els treballs han aconseguit traçar una hipòtesi inicial de la secció transversal del vaixell que reflecteix les seues formes de fons pla i pantocs arrodonits. És una hipòtesi basada en l'estudi i combinació dels dibuixos arqueològics de planta i secció de l'arquitectura naval apareguda a la trinxera d'excavació que travessa transversalment el derelicte. A les seccions el codirector de las excavacions, Carlos de Juan, ha corregit per ordinador les deformacions pròpies dels gairebé 2000 anys que jeu la fusta en el fons del mar i s'han anat combinant diverses d'elles, usant com a eix de simetria la quilla.
D'altra banda s'ha abandonat en els mesuraments el nostre sistema mètric, per treballar amb el romà. Això ha permès restituir la màniga (amplada) màxima del vaixell en exactament 40 peus (11.82 m), el que és una dada de gran importància, según ha explicado De Juan. Teòricament es podria plantejar per a aquesta màniga una eslora de 100 peus (29,57 m), tot i que hem d'esperar a futures campanyes per confirmar-ho.
A la zona N del derelicte s'ha realitzat, a més, una cata de sondeig, en què ha aparegut gairebé a dos metres de profunditat dins el substrat un conjunt de materials diversos relacionats amb l'alimentació de la marineria. Possiblement es tracte d'una zona d'emmagatzematge o cuina situada a la popa de la nau. El seu estudi ajudarà a valorar la ruta que solia traçar el vaixell, així com altres qüestions, des del possible nombre de mariners a bord a fins i tot relacions jeràrquiques en la micro societat que representa un gran vaixell de les característiques del Bou Ferrer.
Per afrontar un repte d'aquestes dimensions ha estat determinant la col·laboració de diversos experts i diferents institucions que han decidit unir esforços i coneixements per dur endavant el projecte. La Universitat d'Alacant, a través de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni i la seua Fundació General, participa al projecte amb els seus arqueòlegs i tècnics en documentació del patrimoni, embarcacions de suport i equips submarins. L'Ajuntament de la Vila Joiosa, a través d'Vilamuseu, aporta les seues instal·lacions, arqueòlegs i restauradors per donar suport al tractament de tots els materials extrets del fons marí. El Club Nàutic de la Vila Joiosa és el responsable de dotar el projecte de totes les infraestructures nàutiques necessàries amb el suport també del seu personal de marineria.
Com en 2017, també ha estat crucial la col·laboració del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), dependent del Museu d'Arqueologia de Catalunya, integrat a la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha participat per segona campanya consecutiva amb el seu vaixell d'investigació Thetis i un equip de quatre arqueòlegs subaquàtics i una restauradora. Aquesta infraestructura està dotada dels mitjans necessaris per a la intervenció arqueològica subaquàtica i està permetent un gran avanç en les investigacions i en el compliment dels objectius científics.
De forma paral·lela a la investigació, en els mesos d'agost i setembre va tenir lloc la sisena campanya de visites guiades per a bussejadors esportius, una experiència pionera a Espanya, que aquest any han gaudit un total de 114 bussejadors i bussejadores de tota Espanya, França, Bèlgica, Anglaterra i Xile.
També han visitat les restes en 2018 els reporters de les següents institucions i mitjans de comunicació espanyols: À Punt, Cuatro TV, Tele-Cinco, Diari Informació, La Razón, La Marina Plaza, Càtedra de Turisme Valenciana, Agència Valenciana de Turisme, Cadena SER i ABC. També han visitat el jaciment per publicar reportatges les principals revistes de busseig del món, com Tauchen a Alemanya o Diver al Regne Unit.
El jaciment arqueològic subaquàtic Bou Ferrer és el derelicte d'un gran mercant romà d'època alt imperial que transportava una càrrega principal d'àmfores, que contenien salses de peix, de tipologia Dressel 7-11; a més transportava un carregament secundari de lingots de plom amb les marques de propietat de l'emperador. Durant un viatge des de l'actual Cadis fins a Roma es va allunyar de la seua ruta en alta mar, probablement víctima de vents oposats o un temporal, i es va enfonsar quan estava a punt d'arribar a la platja de ciutat portuària d'Allon (la Vila Joiosa), on hauria pogut salvar el carregament i potser la pròpia nau.
Des del seu descobriment per a la ciència, l'any 1999, s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques finançades per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. L'any 2014 va ser declarat Bé d'Interès Cultural i el 2017 la UNESCO el va incloure en el seu Registre de Bones Pràctiques en Arqueologia Subaquàtica.
