L'acte d'inauguració va comptar amb el director general de Turisme de la Generalitat Valenciana, Herick Campos; la cap de servei de Patrimoni Cultural, Marta Ponce; l'alcalde de la Vila Joiosa, Andreu Verdú; components del projecte Bou Ferrer i membres de la Corporació Municipal vilera.
Herick Campos, director general de Turisme va mostrar el seu suport al municipi i al projecte: “Turisme dóna suport a la destinació turística de la Vila Joiosa, que té un pes específic en les bases que es volen oferir, no solament perquè aporta un producte propi d'interés turístic, el cultural, sinó també perquè es troba en el grup avantguarda de la xarxa de destinacions turístiques intel·ligents de la Comunitat”.
Marta Ponce, cap de servei de Patrimoni Cultural va mostrar el seu suport al projecte Bou Ferrer i Vilamuseu: “Vilamuseu és únic. I això és en gran part per la seua accessibilitat per al gaudi de tot el món, la seua sincera aposta pel turisme cultural intel·ligent i el seu compromís sostenible amb el medi ambient”, va puntualitzar.
Per la seua part l'alcalde, Andreu Verdú, va voler destacar el treball de totes les persones i entitats del Projecte Bou Ferrer: “un grup d'investigació que treballa incansablement per descobrir dia a dia més sobre aquest vaixell romà i explicar-li'l al món amb iniciatives tan noves com aquesta exposició”, va finalitzar.
Aquesta exposició, compleix amb els quatre eixos de la intel·ligència turística, la Vila Joiosa forma part de les xarxes Estatal i Autonòmica de Destinacions Turístiques Intel·ligents i realitza una important aposta pel turisme de qualitat. En primer lloc, és innovadora, perquè incorpora solucions museístiques en les quals Vilamuseu investiga contínuament i és un referent internacional, com les millores háptiques en la impressió 3D per a la seua conversió en un recurs accessible per a totes les persones.
En segon lloc, és tecnològica, gràcies a una WebApp que funciona com a guia multimèdia. A aquesta plataforma s'accedeix a través de codis QR en relleu accessibles segons el Document Tècnic V4 de la Comissió Braille Espanyola. L'equip de Vilamuseu puja continguts multimèdia d'elaboració pròpia, entre ells accés als canals de virtualització de Sketchfab de Vilamuseu i del Projecte Bou Ferrer, en els quals els visitants poden fer girar i augmentar al seu antull en els seus propis telèfons intel·ligents algunes de les peces més representatives del derelicte, una col·lecció a la qual contínuament s'afigen noves peces. Vilamuseu estrena, a més, el seu servei de préstec gratuït de tauletes que permeten l'accés a aquesta guia multimèdia en una pantalla de major grandària.
En tercer lloc, és intel·ligent perquè és accessible. Vilamuseu és un dels museus més accessibles del món, com va reconéixer el Premi a les Millors Pràctiques Internacionals de la Design for All Foundation en 2018, i ara fa un pas més en oferir la més àmplia gamma de nivells d'informació amb criteris d'accessibilitat universal. En els panells informatius, el primer nivell són textos interpretatius (per tant, interessants, amens, breus i clars) en tres idiomes (valencià, castellà i anglés), en macrotipus accessible (és a dir, amb tipus i grandària de lletra fàcil de llegir, també per moltes persones amb discapacitat visual). A més, també tenen textos en l'anomenat “llenguatge fàcil” en castellà, per a persones amb dificultat lectora o un menor domini del llenguatge. Aquests textos han sigut revisats per usuaris i professionals del Centre Els Talaies-Asmivi la Vila Joiosa.
També s'incorporen pictogrames realitzats per ARASAAC, el Portal Aragonés de Comunicació Alternativa i Augmentativa, destinats a persones amb discapacitat cognitiva però també molt útils per a moltes altres persones, com els menors de 7 anys. Els codis QR donen també accés a vídeos en Llengua de Signes Espanyola per a persones sordes, realitzats per FESORD-CV, així com a la audioguía de l'exposició (per a tots els públics, però subtitulada per a persones amb discapacitat auditiva), audiodescripcions per a persones cegues, vídeos de les excavacions obra de José Antonio Moya, entrevistes a l'equip d'investigació i altres continguts multimèdia que s'aniran actualitzant segons avancen els treballs.
La tecnologia estarà present i serà complementada pel personal de consergeria i de visites guiades, que ha rebut un entrenament per a facilitar l'explicació al públic de l'ús dels recursos multimèdia, així com en atenció inclusiva a tots els públics. Així, part de l'equip ha realitzat un curs bàsic de llengua de signes i s'ha format en visites audiodescriptivas i acompanyament de persones cegues.
Vilamuseu ofereix a més rèpliques en 3D d'algunes de les seues peces més importants, realitzades en àcid poliláctico (PLA), que és un material biodegradable perquè es fa amb midó de dacsa. Però també es poden tocar peces originals del derelicte, com les àmfores; i fins i tot olorar la brea que les impermeabilitzava.
L'exposició és de caràcter semipermanent, i a mig termini es planeja substituir-la per una gran exposició permanent d'aquest derelicte, que permeta fer al públic comprendre que era aquesta nau era grandiosa i que transportava un carregament imperial per encàrrec del mateix Neró, i l'extraordinària informació científica que està proporcionant des que van començar les excavacions en 2006.
El projecte Bou Ferrer està integrat per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de la Vila i el Club Nàutic de la Vila Joiosa, així com la Fundació General de la Universitat d'Alacant. En 2017 va ser inclòs per la UNESCO com un dels primers set béns del seu nou Catàleg Mundial de Millors Pràctiques en Patrimoni Cultural Submergit.
El reconeixement UNESCO es va deure en bona part a la gestió democràtica dels resultats de la investigació: el projecte Bou Ferrer comparteix les seues troballes amb la societat quasi en temps real, i té un impacte comunicador d'abast mundial. Però potser l'aportació més important del projecte són les seues visites subaqüàtiques per a bussejadors esportius, que es realitzen des de fa set anys durant les campanyes d'excavació. Aquestes visites són pioneres a Espanya i el seu objectiu principal és comunicar el mètode i les dificultats de la investigació i la conservació del derelicte, buscant que els bussejadors passen de ser mers espectadors a còmplices de la protecció d'aquest patrimoni tan sensible i alhora tan fonamental.
