La Marina Baixa, la capital històrica de la qual és la Vila Joiosa, és una comarca tancada per un gran arc d'altes muntanyes que talla el maren el morro de Toix. Els passos de muntanya cap a les comarques veïnes, com els tossals de Calp i de Rates, o el pas dels Bandolers, eren camins de ferradura molt difícils, no aptes per al transport en carros. Per este motiu la Marina Baixa sempre ha estat encarada a la mar. Pot apreciar l'excepcional vista que comprén la torre de l'Aguiló, des de la qual es controlaven inclús els senyals de les torres…

El districte de defensa de la Vila Joiosa,manat per unrequeridor de la costa, comprenia tota la comarca de la Marina Baixa, amb quatre castells i cinc torres, de les quals esta és la més antiga. Entre 1500 i 1750, estes torres van servir per a albirar flotes de corsaris barbarescos abans que desembarcaren per a segrestar gent, a fi de demanar un rescat o vendre-la en els mercats d'esclaus d'Orà o Alger.Davant d'una amenaça greu, Alcoi i altres viles tenien obligaciód'enviar les seues milícies urbanes a defendre la fortalesa de la Vila Joiosa per la seua importància estratègica. Per a…

Al tractar-se d´un entorn molt pròxim a un nucli urbà, la fauna que observarem durant la realització del camí es majoritàriament d´ aus. La singularitat del enclavament ens permetrà observar aus marines como la gavina o la corba marina i les associades a les nostres muntanyes com la merla, la tórtora i el xoriguer. Així i tot si estem atents podrem observar la presència d´altres animals com el conill, la rabosa y si la sort ens es grata des del cim veurem a un grup de dofins mulars que viuen al nostre litoral. Vídeo en llengua de signes espanyola Foto:…

La vegetació que trobem a llarg del camí es la típica de las muntanyes de la Marina Baixa amb la presència como arbre característic y predominant del pi blanc . Entre aquestos també trobarem restes dels antics cultius como la olivera y el garrofer que foren abandonats por la seua falta de rentabilitat però formen part del nostre paisatge i vegetació autòctona. Si ens fixem en la vegetació de menor port trobem arbustos adaptats a les condicions climàtiques de la zona, molta insolació i pocs recursos hídrics, caracteritzant-se per fulles xicotetes i estretes. Estan entre elles el llentiscle, el espart,…

La torre més al sud d'este districte de defensa era la del Giraley o del Xarco. Al sud, el barranc de l'Aigüeta, frontera entre els regnes d'Aragó i de Castella en el tractat d'Almizra (1244), és el límit natural de la comarca de la Marina Baixa. Fins allà arribava el terme de la Vila Joiosa a finals del s. XVIII. Totes les torres de costa que pot veure es van construir en el s. XVI i, en cas d'albirar naus barbaresques, el senyal d'alarma es transmetia per mitjà de senyals de fuma l'interior per les torres d'horta, com les de…

Pel seu difícil accés, esta torre es va construir aprofitant la pedra calcària de les proximitats, tant per a les roques dels murs com per a obtindre la calç viva que, mesclada amb arena i aigua, formaria l'argamassa que les unia. La calç es va obtindre cremant pedres calcàries durant diversos dies en este forn o «calera», a més de 900 º C. Per este motiu van excavar una fossa ovalada en la roca, la van folrar en part amb pedres i, tot això, es va lluir d'argamassa per a conservar la calor.Sobre este clot es van col·locar centenars de…