És una de les tres esglésies fortalesa de la província d'Alacant. Es va construir juntament amb les muralles a mitjan segle XVI. Té poques finestres, una sola nau central i capelles entre contraforts. Tot això és típic de l'estil gòtic llevantí. Al segle XVIII es van afegir les capelles majors de la Puríssima i de la Comunió. En aquesta està la imatge de la patrona Santa Marta. A la imatge tàctil de la façana tens la porta principal, d'estil barroc "classicista" molt senzill, també feta al segle XVIII. Té dues columnes a cada costat i un frontó trencat per una…

L'Ajuntament o sala del Consell ha estat ací durant segles. En 1703 els jurats o regidors van encomanar aquest portal al picapedrer Francès Agulló. Havia de tallar un arc semblant al de la casa del capità Fernando Major del carrer Arxius. Sobre l’arc hi ha l'escut que pots veure. A l'escut Santa Marta subjecta amb el seu cinturó a la Tarasca, un monstre a qui domina amb l'aigua beneïda del seu poalet. Davall de Santa Marta estan les barres d'Aragó i damunt la corona reial. Aquest devia ser l'antic escut de la vila reial de Vilajoiosa.   Vídeo en llengua…

Un pal és un lloc on es fan i reparen caps. Aquest carrer i el de baix, el carreró del Pal, eren adequats per a això per ser llargs. Les dones dels pescadors feien tradicionalment aquesta faena. A la foto pots veure un antic Pal a la plajta de la Vila. En aquesta zona estava la muralla de la mar, que sempre estava danyada per atacs corsaris, i les seues restes es troben hui a l'interior de les cases que veus sobre el talús. El mur que veus no és la muralla, sinó que està alguns metres per davant d'ella.…

El 29 de juny se celebra la festa de Sant Pere, antic patró dels pescadors. Tradicionalment hi havia porrat, cucanyes i regates de falutxos. Davant de tu hi ha la font anomenada Bací (al panell que hi trobaràs hi ha una imatge tàctil). En la fira la seua aigua es tenyia de vermell perquè els xiquets buscaren monedes en ella. Al s. XIX la Vila Joiosa era el port de la indústria d'Alcoi. Les mercaderies eixien en grans velers cap a les colònies espanyoles d'ultramar, incloent-hi Cuba. Per això, el racó que formen les cases que hi ha a la…

Al començament del s. XIX es van enderrocar les portes de la Vila: el Portal i el Portalet. També es va obrir la muralla en aquest lloc, anomenat el Travesseret, per a crear una nova entrada a la ciutat. Un "través" era un accés a passeig de ronda d'una muralla, així que segurament en aquest lloc no hi havia cases i per això es va trencar aquí la muralla quan ja no era necessària perquè havia desaparegut el perill dels pirates, per crear una nova entrada a la vila. D'ací baixava un camí que creuava el riu i el barri…

En aquest punt hi va haver durant dos segles un important pou que va abastir la Vila Joiosa i que va donar nom al carrer, 'Carrer la Bomba', una denominació perduda amb el pas dels anys i que es rememora amb aquesta placa. El ceramista de Manises Leopoldo Mora ha estat l'autor de el panell, col·locat en 2016 i fabricat a rajoles sobre l'única fotografia antiga que ens queda. L'antiga Sènia de la Mar apareix ja en textos de començaments de segle XVIII. En aquesta data, en decaure el perill dels atacs corsaris, la Vila va crèixer fora de les…

La Vila Joiosa té un talús costaner continu de 20 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Costera de la Mar ha estat la principal baixada a la platja des de fa 3000 anys. Baixant-la a la dreta estan les muralles renaixentistes que envolten el barri vell. Es van fer cap a 1550 perquè els corsaris barbarescs van destruir les anteriors en 1443. La part inferior és inclinada per a resistir millor les canonades. La torre de la plaça de la Generalitat és el Baluard del Retor, perquè estava al costat de la casa abadia. La torre més propera…

Bernat de Sarrià, conseller del rei Jaume II d'Aragó, va fundar Vilajoiosa en 1301. Vilajoiosa era una pobla nova, és a dir, no existia abans. Sobre aquest turó es va construir un castell al costat de la vila. Tenia planta rectangular amb torres en els seus cantons. Aquest tipus de castell es deia «domus maior» (casa major). Era habitual al sud del Regne de València i en ell residia el senyor de la vila. Al voltant del castell hi havia un fossat. En aquest parc encara hi ha el carrer Vallet (carrer del vall, és a dir, del fossat). En…