-
Ruta Nucli Urbà
La vila va ultrapassar les muralles en decaure els atacs corsaris des de 1670. La plaça de l'Om es va convertir en el nou centre urbà. Des de 1862 va destacar el carrer de Colón, nova carretera de València. El Mercat, el Teatre Auditori, el Xalet de Centella, les termes…
Xalet de Centella (panell 40)
El Xalet de Centella es va construir entre 1927 i 1930, a l'eixample de la Vila Joiosa pel carrer de Colón, aleshores carretera de València, asfaltada per primera vegada uns anys abans, el 1925. En aquest moment el carrer de Colón ja s'havia convertit en el centre de la ciutat, lloc predilecte de passeig de la població local, amb edificis singulars de diferents estils com el Cinema Olimpia, el Col·legi Álvaro Esquerdo o interessants edificis d'estil racionalista dels anys 25-30, amb els quals contrasta el propi Xalet de Centella, d'aire més clàssic.
El seu propietari, Vicent Lloret Pérez (1879-1950), el va encarregar per establir la seua residència habitual una vegada que el seu fill li rellevara de la direcció de les fàbriques de conserva de Canàries. L'empresa Lloret i Llinares (des de 1950 amb la famosa marca "L'Ancora") la van crear en 1870 els cunyats Miguel Lloret i Felipe Llinares (pare i tío de Vicent). En principi es dedicaven a comercialitzar productes agrícoles, després a vendre peix i finalment van començar a conservar en salaó l'anxova i la sardina que es pescaven a l'estiu, quan no hi havia neu. El negoci va prosperar, i l'empresa va instal·lar fàbriques a Tarifa, Ceuta i Canàries, i va crear una flota de grans vaixells, alguns eixits de les drassanes de la Vila Joiosa, com les goletes "Centella" i "Jonense".
4L'edifici és obra de Juan Vidal Ramos, un dels arquitectes alacantins més reconeguts, autor de destacats edificis alacantins, com el Palau de la Diputació (1926), l'Hospital Provincial de Sant Joan de Déu (hui MARQ), el Mercat Central (1921), l'edifici de la Caixa d'Estalvis (1918), la Casa de Socors (1926) i les cases Carbonell (1924) o Lamaignere (1918).
L'arquitectura de Joan Vidal mostra amb freqüència un estil "eclèctic", és a dir, una barreja d'estils clàssics i moderns típica de l'època: així, a la façana un frontó (rematada triangular) recorda els temples grecs; sobre ell podem veure pinacles amb boles neobarrocs i en la rica decoració interior trobem tocs modernistes, com en les rajoles de la primera planta.
Les espècies exòtiques dels jardins, com el bambú, la costella d'Adam o les dues grans araucàries que flanquegen la façana del carrer Colom, els van portar en els viatges de l'empresa Lloret i Llinares. Això donava al xalet un toc exòtic i cosmopolita molt de gust de la burgesia de finals de s. XIX i començament de la s. XX. Conté una gran varietat d'espècies que el converteixen en un autèntic jardí botànic històric, d'estil neoislàmic, imitació dels de Còrdova o Sevilla. Els tres quarts de segle transcorreguts han donat a alguns dels exemplars, com els ficus o araucàries, un port monumental.
L'edifici ha pertangut a la família (excepte el període de la guerra civil, en què es va prendre per usar-lo com a hospital) fins al 2009. En aquest moment l'adquireix l'Ajuntament de la Vila Joiosa i decideix rehabilitar-lo per ubicar-hi l'oficina de turisme de la ciutat. En 2019 s'han instal·lat a la primera planta altres oficines municipals, s'ha continuat la restauració de l'edifici i hem començat a treballar en la museïtzació dels espais més nobles i el jardí.
Vídeo en llengua de signes espanyola
- Monument